
Cartes a Bach
Espectacle interdisciplinari de música, dansa i teatre:
Gabriel Fiol toca les tres primeres suites per a violoncel sol de Johann Sebastian Bach, acompanyades de les danses tradicionals de l’època barroca.
Maria Bàrbara i Anna Magdalena Bach, les esposes del compositor, interpretades per Carme Garí i Maria Estelrich, cobren veu per acompanyar a Gabriel com feren amb Johann Sebastian durant la seva vida.
Programa:

Primera carta: Maria Bàrbara Bach
La primera carta de Maria Bàrbara està dirigida a la seva germana Catharina. Hem situat aquest text un 16 de maig de 1719, Maria Bàrbara tenia trenta-quatre anys, un any abans de morir. Hem imaginat una hipotètica germana perquè volíem que fos un personatge molt proper a ella a qui pogués contar la seva vida íntima. Catharina és el nom d’una filla pròpia.
I Suite per a violoncel nº 1 en sol major, BWV 1007
Prélude
Allemande
Courante
Sarabande
Menuet I & Menuet II
Gigue
Köthen,16 de maig de 1719.
Estimada Catharina,
Estic sumida, de bell nou dins l'enyorança de Johann, fa tres dies que va marxar de Anhalt. El príncep Leopold reclamava la seva presència i pel meu espòs, el deure està per sobre els sentiments. Aquests dies junts m'ha explicat com transcorre el temps al Palau d'estiu: passen les hores estudiant noves partitures i preparant amb molta dedicació l'aniversari del sobirà. El seu caràcter estudiós, no decep al príncep que li demostra una bona disposició vers el seu art, i Johann li està profundament agraït.
M'explicà que el príncep és un entusiasta del ballet de cort, i a les vetllades musicals que s'organitzen al Palau, els músics interpreten les suites del meu espòs. Sé que el mateix príncep diverteix de tant en tant als seus convidats tocant la Viola de gamba. Com m'agradaria ser una de les convidades i ballar, ni que fos un instant amb el meu Johann! Per mi seria el somni que tantes nits he imaginat, aquí sola. Sé que a Johann aquest ambient l'inspira i, segons me confessà, li potencia la creació artística.
Un horabaixa, abans que ell partís, vàrem rebre la visita d'un violoncel·lista de la Cort. Després de sopar, Johann li mostrà la partitura de la suite en Sol major i record amb nitidesa les paraules, que aquell li dedicà : "Per a mi, aquesta música és un riu de notes al Preludi, és una exhibició desenfadada a la Courante i galant al Minuet, però així i tot té els seus moments de foscor, i com un nigul quan és empès pel vent, aquest desapareix i surt la llum resplendent. Són com els clarobscurs que me provoquen les pintures de Caravaggio!
Estimada germana, vull alegrar-me, i alegrar-te l'esperit, i fer fora aquesta incipient tristesa que retorna a la meva vida quan ell és absent. T’envio una còpia de la primera Suite amb el desig que et reconforti tant com ho ha fet amb mi.
La teva, Maria Bàrbara
Segona carta: Maria Bàrbara Bach
La segona Carta de Maria Bàrbara la dirigeix al seu espòs, a Johann Sebastian Bach. És una carta de comiat, no es troba bé i té la convicció que li queden pocs dies de vida i no es retrobaran de nou.
II Suite per a violoncel nº 2 en re menor, BWV 1008
Prélude
Allemande
Courante
Sarabande
Menuet I & Menuet II
Gigue
Köthen, 7 de juny de 1720
Estimadíssim Johann,
El viatge ha estat molt pesat per a mi, aquest últim embaràs me resta forces i me deixa en un estat de total laxitud. Pràcticament pas totes les hores al llit amb l' ànim decaigut.
Voldria venir a Karlsbad i passar aquest temps amb tu però pens que tanmateix allà passaria sola totes les hores del dia. Aquest fet ens separaria i jo no podria suportar-ho. El metge amb les meves molèsties, tampoc no me deixaria prendre camí. Diu que en el meu estat de bona esperança seria perillós, i que segurament el meu cos defalliria abans d’arribar. Ahir semblava preocupat.
(Ja no som aquella dona jove que va portar a llum set fills, ha passat tant de temps des de llavors, que ara, mentre ell acompanya el príncep a Karlsbad, jo estic vivint la darrera fase de la meva vida, sola. El meu desig és que ni el desconsol ni el dol per la meva absència marquin el seu futur. La seva religiositat, l’amor als nostres fills i la música, li proporcionaran força suficient per seguir endavant la seva vida).
El meu pare, quan m’ensenyava, me va dir que la música és la manera de tenir present les persones que són absents. Ahir necessitava estar a prop de tu, i quan recercava entre les teves partitures vaig trobar la suite en re menor. Tocant la Sarabande, te vares fer present. Me donares companyia i consol perquè malgrat la meva voluntat de continuar endavant, així com fa aquesta música, estic predestinada a caure. I ho he d’acceptar...
(Sé que quan ell retorni a casa jo ja no hi seré).
Maria Bàrbara, sempre teva
Tercera carta: Anna Magdalena Bach
La tercera carta és un monòleg d'Anna Magdalena sobre Bach: com a músic, com a persona i la seva vida junts.
III Suite per a violoncel nº3 en Do Major, BWV 1009
Prélude
Allemande
Courante
Sarabande
Bourrée I & Bourrée II
Gigue
Agost de 1721
Hamburg, església de Santa Caterina
Soc Anna Magdalena, l'esposa, la segona esposa de Bach.
La primera vegada que el vaig veure jo vaig obrir la porta per visitar l’església d'Hamburg i sentí a algú tocar: de la foscor sorgien una sons meravellosos, com si al teclat estàs assegut un àngel. Vaig caminar silenciosament i, vaig quedar-me contemplant la maquinària de l'orgue, però no podia distingir a l'organista. No sé quan de temps vaig passar-hi, buit, tota oïda.
Embruixada per aquella música no me n'adonava del temps que passava. Mentre per l’aire s’espargien els acords. Fins que se feu el silenci i jo continuava dempeus, fora de mi, amb el cap estirat, esperant tornar a sentir-la. De cop, aparegué l'organista, en Sebastián, i se va fixar en mi sense immutar-se. El vaig mirar un instant i, mentre un calfred recorria ma pell, vaig agafar la capa que m' havia caigut a terra, sortint amb un sospir al carrer.
❈-❈-❈-❈-❈-❈-❈
La propera ocasió, vàrem coincidir a la casa del meu pare, trompetista de la Cort, jo estava convidada en qualitat de soprano. No el vaig deixar de mirar-ho ni un instant. La força del seu esperit s'expressava en les seves faccions: el front poderós, el ulls extraordinaris, les celles sempre arrufades com si se trobés dins una profunda meditació. La seva intensa mirada semblava dirigida al seu interior, la qual cosa era impressionat. Sebastian era una ulls oients que transmetien una llum mística, ... ningú el podia veure una vegada i no tornar-lo a mirar. Per sobre d'ell surava una aura màgica que comunicava immediatament a qualsevol persona que se li apropés, fos qui fos. No es podia dir que fos guapo, cap dels Bach ho era, però no vaig ser immune al seu encant. Jo era molt jove i me'n vaig enamorar, fins a tal punt de deixar-ho tot per ell.
Durant els trenta anys casada amb Sebastian vaig ser la seva amiga, confident, amant, cuidadora, secretària i la copista de la seva obra.
Dels anys compartits, Sebastian m'ha deixat el seu record en cada partícula de la meva pell i del meu pensament.
❈-❈-❈-❈-❈-❈-❈
Març 2023
M’agrada pensar en Anna Magdalena aquella nit. I la vull imaginar amb el cor vibrant, quan ell li va dur un llibret de música que havia escrit per a ella.
Aquella nit, després d’acompanyar als quatre petits fills de Sebastian al llit, Anna Magdalena se queda copiant una partitura a la claror del llum d’oli (no d’un ciri que eren molts cars!)
Ell se li acosta sense fer renou i posa a sobre la taula, davant seu, una llibreta enquadernada de color verd, amb el llom i eles cantoneres de pell.
Encara ara la té, i la guarda gelosament, i segur que per molt pobre que arribi a ser, no se’n separarà mentre visqui.
Imaginau-la amb les mans impacients a l’obrir-la: ell li haurà escrit aquelles composicions i ella les transcriurà.
L’heu d’entreveure escrivint aquelles notes de la tercera Suite: la Sarabande que parla de pèrdua, record i acceptació.
La Bourrée, alegre i pagesívola.
I la Gigue, exuberant, una ball que ballaven els mariners ... un poc massa alegres!
Jo la vull recordar, especialment aquella nit.
Desitjo intensament que també faceu amb mi l’exercici d’imaginar-ho per gaudir-la avui i ara, tal com feren ells fa tres-cents anys.
Ara, en aquest precís instant, Sebastian està present entre nosaltres.
Tanqueu els ulls i escoltau ...
Maria Estelrich.